Ponents - Liliana M. Carreño

El CIMNE realitza regularment seminaris i cafès per a la comunitat científica. Amb motiu de la Setmana de la Ciència 2020 vol obrir les seves portes (virtualment) amb aquest seminari online amb un tema de tant calat social com són els desastres naturals.

Recentment, s'ha celebrat el Dia Mundial dels Desastres Naturals (13 d'Octubre) i la ponent d'aquesta activitat i líder de grup Desastres Naturals i Resiliència del CIMNE va fer un vídeo que pot servir de presentació d'aquesta activitat: https://www.youtube.com/watch?v=JD4sSVz4Qiw&t=7s

IDIOMA

Anglès

RESUM DEL SEMINARI

Diferents esdeveniments naturals poden trobar-se amb desastres quan hi ha una sèrie de factors socioeconòmics que ho permeten. Amb una magnitud significativa, alguns d’aquests desastres poden imposar severes restriccions econòmiques a una regió o un país més enllà de les pèrdues directes, com ara edificis col·lapsats, persones mortes i ferits.

El risc de desastres és un tema àmpliament implicat per diferents agendes mundials, com ara els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic i, per descomptat, el Marc Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres. Això implica que forma part d’un compromís global, on els països amb diferents graus d’ingressos i desenvolupament intenten reduir els danys causats per aquests esdeveniments a les seves comunitats. Hi ha poques mesures d’intervenció, si s’escau, que es puguin implementar per als riscos naturals amb esdeveniments de baixa freqüència i alta intensitat (per exemple, terratrèmols i huracans).

És possible dissenyar plans per reduir la vulnerabilitat estructural, millorar l’ordenació territorial i estar preparats per atendre una emergència potencial. Hi ha diferents maneres d’avaluar el risc catastròfic; els models d'enginyeria aplicada han demostrat ser prou robusts per quantificar possibles pèrdues futures i dissenyar estratègies integrals de gestió de riscos. Aquestes estratègies poden incloure diverses accions, com ara el reforç estructural per millorar el rendiment d’estructures crítiques en cas d’estrès sísmic o eòlic, o la implementació de sistemes de protecció financera en forma d’assegurança de manera tradicional i / o instruments alternatius de transferència de riscos com els vincles catastròfics.

L’avaluació del risc que utilitza enfocaments d’enginyeria requereix la representació de diferents components, com ara el perill, l’exposició i la vulnerabilitat, amb característiques específiques que tenen en compte no només els valors esperats, sinó també les incerteses.

Per tant, aquesta avaluació es realitza sovint a partir de marcs conceptuals dins d’un camp probabilístic. És rellevant identificar i quantificar cadascuna d'aquestes incerteses i propagar-les mitjançant l'anàlisi. El risc catastròfic també es pot analitzar a partir d’un enfocament holístic que impliqui l’avaluació de pèrdues potencials amb la vulnerabilitat social de la zona afectada.

Factors com ara la zona pública disponible, el nombre de llits hospitalaris i l'existència de plans d'emergència poden estar implicats en aquesta anàlisi. Altres aspectes permeten caracteritzar les necessitats d'una població, com ara la taxa de criminalitat i el nivell d'alfabetització escolar. Aquestes avaluacions holístiques identifiquen els factors que amplifiquen l'impacte de les pèrdues directes per intervenir i reduir el possible impacte.